Inicio el meu blog d'estiu amb el propòsit d'aconseguir relacionar aquelles activitats que duré a terme durant aquests mesos amb els continguts de l'assignatura de tecnologia educativa. Espero aconseguir-ho!
Avui he tingut l'examen teòric per treure'm el carnet de conduir. Aquestes últimes setmanes, mentre estudiava, m'he adonat de la importància que adquireix la tecnologia simbòlica en la conducció. I es que es tracta d'una mena de llenguatge pròpi, completament basat en símbols i senyals lluminoses, acústiques... gràcies a les quals és possible la seguretat vial. Tanmtateix, els propis conductos també les utilitzen per comunicar-se entre ells. Abans d'apuntar-me a l'autoescola mai no m'havia fixat en l'enorme quantitat de indicacions relacionades amb la conducció que hi han per tot arreu. Com afirma Santos Guerra, “Existe una invasión de imágenes en la vida del hombre actual. Esta iconosfera nos envuelve y nos aprisiona[...]". Estic completament d'acord amb aquesta afirmació, sobretot si parlem de l'àmbit de la conducció. Però d'altra banda, fins a quin punt és necessari viure amb aquesta invasió d'imatges? Hi hauria una altra manera de dur a terme aquesta funció comunicadora, més eficaç, que potser podria aconseguir millorar l'acció dels conductors? crec que és díficil trobar resposta a aquesta pregunta, però em sembla interessant plantejar-ho.
Avui he tingut l'examen teòric per treure'm el carnet de conduir. Aquestes últimes setmanes, mentre estudiava, m'he adonat de la importància que adquireix la tecnologia simbòlica en la conducció. I es que es tracta d'una mena de llenguatge pròpi, completament basat en símbols i senyals lluminoses, acústiques... gràcies a les quals és possible la seguretat vial. Tanmtateix, els propis conductos també les utilitzen per comunicar-se entre ells. Abans d'apuntar-me a l'autoescola mai no m'havia fixat en l'enorme quantitat de indicacions relacionades amb la conducció que hi han per tot arreu. Com afirma Santos Guerra, “Existe una invasión de imágenes en la vida del hombre actual. Esta iconosfera nos envuelve y nos aprisiona[...]". Estic completament d'acord amb aquesta afirmació, sobretot si parlem de l'àmbit de la conducció. Però d'altra banda, fins a quin punt és necessari viure amb aquesta invasió d'imatges? Hi hauria una altra manera de dur a terme aquesta funció comunicadora, més eficaç, que potser podria aconseguir millorar l'acció dels conductors? crec que és díficil trobar resposta a aquesta pregunta, però em sembla interessant plantejar-ho.
Tot això girant al voltant d'una tecnologia artefactual que queda englobada pel terme vehicle i que tant maldecaps m'esta portant el aconseguir l'acreditació necessària que em permeti ser conductora...
No hay comentarios:
Publicar un comentario