Ahir vaig anar a casa d'una amiga (la qual anomenaré X) a dinar. Els seus pares estan fora pràcticament sempre, i ella es filla única, de manera que vaig decidir anar per fer-li companyia. Un cop a casa seva, no va dubtar en ensenyar-me el seu nou televisor de plasma de 60", amb sistema Full HD i no sé quantes més històries. Un cop havia comprovat per mi mateixa les meravelles del seu televisor, va passar a ensenyar-me el seu portàtil Apple nou de trinca i posteriorment vam anar a la seva habitació a jugar una estona amb la Play Station 3, fins que a mitja partida la van trucar al seu nou mòvil N97 i vaig haver d'acabar la partida jo sola. Així, quan tornava cap a casa em sentia tecnologicament buida. Jo a casa meva no tinc consola, ni tinc una tele tan gran com la de la meva amiga X, ni un ordinador portàtil com el seu, ni un mòvil que es pot utilitzar per conectar-se a internet.
Arribats a aquest punt, m'agradaria citar un fragment de l'article Hoy es mañana:
"Menospreciando la diversidad sociotécnica —cultural— al subestimar otras culturas por tener artefactos aparentemente más rudimentarios o menos potentes, sin considerar si han realizado elaborados sistemas técnicos, muchos de los cuales son intangibles como, por ejemplo, diversos tipos de organización social, complejos sistemas simbólicos, o el conocimiento, transmitido oralmente, sobre propiedades medicinales de plantas [...]".
Doncs bé, he arribat a al conclusió de que no només es menosprecia a altres cultures per tenir una tecnologia aparentment més pobre, sinó que aquest menospreci també es dóna entre els individus d'una mateixa societat, al intentar sempre mostrar la tecnologia artefactual més avançada i potent, potser en detriment d'altres aspectes que considero més importants dins de la unitat familiar, com la comunicació i els vincles afectius, entre d'altres. Així, finalment vaig adonar-me que no era enveja el que sentia per la meva amiga, sinó compassió al pensar que probablement la familia de la meva amiga intentés arreglar amb la tecnologia els seus problemes, tornant-nos a trobar amb l'imperatiu tecnològic, aquest cop en un context diferent.
Arribats a aquest punt, m'agradaria citar un fragment de l'article Hoy es mañana:
"Menospreciando la diversidad sociotécnica —cultural— al subestimar otras culturas por tener artefactos aparentemente más rudimentarios o menos potentes, sin considerar si han realizado elaborados sistemas técnicos, muchos de los cuales son intangibles como, por ejemplo, diversos tipos de organización social, complejos sistemas simbólicos, o el conocimiento, transmitido oralmente, sobre propiedades medicinales de plantas [...]".
Doncs bé, he arribat a al conclusió de que no només es menosprecia a altres cultures per tenir una tecnologia aparentment més pobre, sinó que aquest menospreci també es dóna entre els individus d'una mateixa societat, al intentar sempre mostrar la tecnologia artefactual més avançada i potent, potser en detriment d'altres aspectes que considero més importants dins de la unitat familiar, com la comunicació i els vincles afectius, entre d'altres. Així, finalment vaig adonar-me que no era enveja el que sentia per la meva amiga, sinó compassió al pensar que probablement la familia de la meva amiga intentés arreglar amb la tecnologia els seus problemes, tornant-nos a trobar amb l'imperatiu tecnològic, aquest cop en un context diferent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario