Fa un temps vaig veure per la tele una noticia en relació a la iniciativa presa pel Govern per fer que el proper curs escolar tots els alumnes de secundària, tant d'escoles públiques com concertades, disposin d'un ordinador portàtil personal en substitució dels llibres de text. He trobat el següent article http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=611747&idseccio_PK=1008 el qual resumeix breument el tema.
Personalment, i tenint en compte els resultats dels informes PISA, segons els qual Espanya continua suspenent en Educació, i els recents resultats de les famoses proves pasades als alumnes de sisè de primària (amb resultats també gens alentadors), veig aquesta nova mesura com un intent de millorar la pèsima situació de l'educació per mitjà de la tecnologia, fent referència a l'article abans esmentat: "esta medida se enmarca en el proyecto Escuela 2.0 del Ministerio de Educación para la innovación y la modernización de los sistemas de enseñanza que se pondrá en marcha el próximo curso escolar, en el que las aulas dispondrán de pizarras digitales, conexión inalámbrica a internet y cada alumno tendrá su propio ordenador personal portátil".
No obstant, no crec que aquesta sigui una solució per millorar la situació de l'educació a Espanya. El fet de que els alumnes tinguin un portàtil o que a classe disposin de connexió a Internet potser sí que constitueix una millora en relació a la manera en que es donen els continguts del currículum, però penso que això vindria en base a enriquir la formació dels alumnes, no que constitueixi un element de millora en sí del nivell dels alumnes ni de les dificultats que aquests tenen a l'hora d'aprovar, aixi com de les veritables causes que fan que el nivell educatiu sigui tan baix. Penso que s'esta considerant que la tecnologia artefactual esta indubtablement lligada a la idea de millora, fins a tal punt que s'arriba a veure-la com la solució de tots els problemes .Citant l'article La Tecnología Educativa: conceptos, aportaciones y límite de Sancho (1997): "poner todo el énfasis del progreso, con sus aspectos positivos y negativos, en la aparatología, en los artefactos y en los productos técnicos, ha minimizado el papel de las tecnologías simbólicas, organizativas y de las biotecnologías" (Sancho, 1997). Com afirma Sancho, es posa l'èmfasis del progrés en la aparatología oblidant altres punts d'actuació potser més importants, fet que em fa pensar que la intenció del Govern és buscar una manera de fer veure que s'intenta arreglar el problema, i quina millor manera d'aconseguir aquest objectiu que per mitjà del recurs que des de sempre ha estat concebut com a sinònim d'nnovació, avenços i millora: la tecnología artefactual. És a dir, amb una inversió que farà que la població tingui la sensació de que veritablement s'esta actuant en educació, contribuint a aquest fet la mesura de la implantació dels portàtils molt més que no pas altres inversions en aspectes més profunds i menys palpables, com millorar la formació del professorat o d'altres. Però com deia la meva àvia, "aunque la mona se vista de seda, mona se queda."
Personalment, i tenint en compte els resultats dels informes PISA, segons els qual Espanya continua suspenent en Educació, i els recents resultats de les famoses proves pasades als alumnes de sisè de primària (amb resultats també gens alentadors), veig aquesta nova mesura com un intent de millorar la pèsima situació de l'educació per mitjà de la tecnologia, fent referència a l'article abans esmentat: "esta medida se enmarca en el proyecto Escuela 2.0 del Ministerio de Educación para la innovación y la modernización de los sistemas de enseñanza que se pondrá en marcha el próximo curso escolar, en el que las aulas dispondrán de pizarras digitales, conexión inalámbrica a internet y cada alumno tendrá su propio ordenador personal portátil".
No obstant, no crec que aquesta sigui una solució per millorar la situació de l'educació a Espanya. El fet de que els alumnes tinguin un portàtil o que a classe disposin de connexió a Internet potser sí que constitueix una millora en relació a la manera en que es donen els continguts del currículum, però penso que això vindria en base a enriquir la formació dels alumnes, no que constitueixi un element de millora en sí del nivell dels alumnes ni de les dificultats que aquests tenen a l'hora d'aprovar, aixi com de les veritables causes que fan que el nivell educatiu sigui tan baix. Penso que s'esta considerant que la tecnologia artefactual esta indubtablement lligada a la idea de millora, fins a tal punt que s'arriba a veure-la com la solució de tots els problemes .Citant l'article La Tecnología Educativa: conceptos, aportaciones y límite de Sancho (1997): "poner todo el énfasis del progreso, con sus aspectos positivos y negativos, en la aparatología, en los artefactos y en los productos técnicos, ha minimizado el papel de las tecnologías simbólicas, organizativas y de las biotecnologías" (Sancho, 1997). Com afirma Sancho, es posa l'èmfasis del progrés en la aparatología oblidant altres punts d'actuació potser més importants, fet que em fa pensar que la intenció del Govern és buscar una manera de fer veure que s'intenta arreglar el problema, i quina millor manera d'aconseguir aquest objectiu que per mitjà del recurs que des de sempre ha estat concebut com a sinònim d'nnovació, avenços i millora: la tecnología artefactual. És a dir, amb una inversió que farà que la població tingui la sensació de que veritablement s'esta actuant en educació, contribuint a aquest fet la mesura de la implantació dels portàtils molt més que no pas altres inversions en aspectes més profunds i menys palpables, com millorar la formació del professorat o d'altres. Però com deia la meva àvia, "aunque la mona se vista de seda, mona se queda."
No hay comentarios:
Publicar un comentario