L'altre dia estava veient un programa a la tele en el que parlaven de la seguretat als vehicles. Com a futura conductora que (espero) ser, m'interessa molt aquest tema. Així, deien que un grup d´'investigadors dels Estats Units estaven mirant d'augmentar la seguretat a la conducció mitjançant la correcta utilització d'estímuls per a tots els sentits; és a dir, s'arribava a la conclusió que en la conducció no només estan implicats la vista i l'oïda, sinó també l'olfacte, el tacte i fins i tot el gust, i com es pot utilitzar aquest fet per millorar les condicions de seguretat. Per exemple, si no recordo malament, un olor cítric augmenta la concentració del conductor; de fet arran d'unes proves que s'havien realitzats a conductors de diferents edats, davant d'un perill reaccionaven un 10% més rápidament aquells que estaven olorant fragàncies com la llimona o el café.
He trobat el següent article que parla del tema:
http://www.cea-online.es/reportajes/cinco_sentidos.asp
Segons el documental, s'estava estudiant com utilitzar aquestes mesures per implantar-les als nous vehícles i així millorar-ne les condicions de seguretat. Ens trobem, doncs, davant d'una nova manera d'enfrentar-se a la seguretat vial, una nova manera d'utilitzar la tecnologia i adaptar el que ens pot oferir a les necessitats que tenim els humans. Com ens va explicar Roberto Méndez a la seva conferència, darrera dels artefactes, com el exemple que va posar de les bandes rugoses, hi ha tot un conjunt d'investigadors, ingeniers i legisladors. No seria menys en el cas de que s'implantessin noves mesures per inserir aquests descobriments a la seguretat vial, com podria ser el que sortia al documental, que es fabriquessin cotxes que emitissin determinats olors segons la situació en la que es trobés el conductor.
El que em fa pensar es fins a quin punt pot arribar aquesta voluntat de millorar. Haurà d'aguantar un conductor al seu cotxe la olor a llimona encara que no li agradi, simplement pel fet de pensar que això millora la seva concentració? Al que em vull referir és a una de les conclusions de les quals parlava Méndez a la conferència: Qui actua en últim terme?Al final tot es redueix a una acció, s'abandona el discurs (possible diàleg amb els conductors) i es passa directament a actuar i a buscar mesures cada cop més transgressores. Seria com curar en comptes de prevenir. I quantes més mesures d'aquest tipus es prenen, més es fa patent la intenció des de dalt de dirigir les accions humanes, de solucionar els problemes mitjantçant una tecnologia ideada per quatre científics mal pagats. Això sí, el que sé que tinc clar és que ara m'ho pensaré dues vegades a l'hora d'escollir quin ambientador utilitzaré al meu cotxe.
He trobat el següent article que parla del tema:
http://www.cea-online.es/reportajes/cinco_sentidos.asp
Segons el documental, s'estava estudiant com utilitzar aquestes mesures per implantar-les als nous vehícles i així millorar-ne les condicions de seguretat. Ens trobem, doncs, davant d'una nova manera d'enfrentar-se a la seguretat vial, una nova manera d'utilitzar la tecnologia i adaptar el que ens pot oferir a les necessitats que tenim els humans. Com ens va explicar Roberto Méndez a la seva conferència, darrera dels artefactes, com el exemple que va posar de les bandes rugoses, hi ha tot un conjunt d'investigadors, ingeniers i legisladors. No seria menys en el cas de que s'implantessin noves mesures per inserir aquests descobriments a la seguretat vial, com podria ser el que sortia al documental, que es fabriquessin cotxes que emitissin determinats olors segons la situació en la que es trobés el conductor.
El que em fa pensar es fins a quin punt pot arribar aquesta voluntat de millorar. Haurà d'aguantar un conductor al seu cotxe la olor a llimona encara que no li agradi, simplement pel fet de pensar que això millora la seva concentració? Al que em vull referir és a una de les conclusions de les quals parlava Méndez a la conferència: Qui actua en últim terme?Al final tot es redueix a una acció, s'abandona el discurs (possible diàleg amb els conductors) i es passa directament a actuar i a buscar mesures cada cop més transgressores. Seria com curar en comptes de prevenir. I quantes més mesures d'aquest tipus es prenen, més es fa patent la intenció des de dalt de dirigir les accions humanes, de solucionar els problemes mitjantçant una tecnologia ideada per quatre científics mal pagats. Això sí, el que sé que tinc clar és que ara m'ho pensaré dues vegades a l'hora d'escollir quin ambientador utilitzaré al meu cotxe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario