Els nens i la tecnologia

Els nens són un món a part. Avui començaré explicant una anècdota que vaig viure l'altre dia.
Estava a casa dels meus tiets, i el meu tiet li va demanar a la seva filla de 8 anys si li podia anar a buscar una cervesa a la cuina:
- Va Claudia, traele una cerveza al papa, por favor.
La nena s'ho va pensar uns instants. El pare va insistir:
- Va venga, que te lo he pedido por favor.
A continuació, la nena es va aixecar, va anar a la cuina i va tornar amb la corresponent cervesa per al seu pare:
- Gracias cariño.
La nena es dirigeix a la seva cadira, seu, i li diu al seu pare:
- Papa, me puedes traer una fanta por favor? Te lo estoy pidiendo por favor...
El pare no va tenir més remei que aixecar-se i anar a la cuina a buscar una Fanta per la seva filla.
Traspaso aquest fet al món de la tecnologia. Com vaig poder reflexionar arran de la realització de la meva tecnoautobiografia, està clar que des de ben petits les persones tenim una relació directa amb la tecnologia. Tenint en compte que els primers anys de la nostra vida són en els que som més vulnerables a l'aprenentatge, em fa pensar que la tecnologia afecta d'una manera diferent als nens que als adults. Així, els nens estàn determinats en certa manera, condicionats pel que observen en els adults i per l'ús que aquests fan de la tecnologia. De manera que, els adults, i ja no només els pares sinó tots els adults que es troben a l'entorn del nen, com tutors i professors, tenen la important tasca de transmetre als nens un concepte correcte de la tecnologia i pautar el seu ús de la manera més adient, ja no només parlant de la tecnologia artefactual, que potser és la més tangible i la que es pensa en un primer moment, sinó també la tecnologia simbòlica, organitzativa... de manera que l'infant pugui desenvolupar-se en un context enriquidor, que li permeti quan es faci gran, ser capaç de moure's en un món predominantment tecnològic.

El problema vindria, quan aquest adults no tenen les competències necessàries, o els valors necessaris per desenvolupar aquesta tasca de la manera més adequada. En paraules de Sancho: "El mayor problema es que quienes deberíamos guiarlos, acompañarlos, planteaerles desafíos de aprendizaje que mereciesen la pena para sobrepasar la superficie y la seducción del exceso de información, a menudo, no sólo carecemos de las competencias, del conjunto de habilidades, capacidades y conocimientos necesarios para desarrollar este trabajo, sino que desconfiamos, rechazamos y tememos a un mundo que no logramos acabar de entender." M'atreveria a afegir que el problema es torna més perillós quan els adults, principalment els pares, tenen mancances de caracter més greu: quan els pares professen una educació pèssima, sense tenir en compte els valors més importants, els que ens fan ser éssers humans i civilitzats.

Per acabar, i com a exemple del que em vinc a referir, deixo aquest video que em va fer reflexionar en el seu moment, i el qual m'agradaria compartir, en relació al tema.